11·22 és un llibre d’11 poesies i 22 microrelats. El seu disseny assoleix el repte de plasmar de manera no implícita el vincle de l’escriptor amb les seves filles, l’astronomia. Una línia vertical connecta els poemes amb els microrelats, de la mateixa manera que la paginació cau com cauen les Llàgrimes de Sant LLorenç i el Blau Klein anuncia l’hora crepuscular. La poesia visual de l’edició ret homenatge a aquesta unió de manera subtil, deixant a la mirada del lector alguns dels seus secrets.